Allà on hi ha una festa, i s'ajunta segons quins tipus de gent, ja saps que alguna cosa s'organitzarà. Improvitzant o no. Per que a tots ens agrada fer una mica el paiaso. I aleshores surt la nostra vena artística, que tots la tenim. I van sortir els videos que veureu més abaix. Per cert molta gent s'ha apuntat per sortir a la propera entrega dels videos.... ai ai ai !! I com tothom sap fer alguna cosa, imitar, ballar, explicar acudits, cantar, tocar la guitarra, el violí o el piano, (també acceptem el saxo) recitar poesia o montar un show que no entengui ningú, doncs tothom qui va voler va poder fer el que sabia.
I va venir l'Hugo Chaves, a beneïr la festa de "estos camaradas rojos revolusionarios bolivarianos" acompanyat del camarada Fidel, "te veo bien te veo bien".
Però resulta que el Chaves era en realitat el nostre presiden Montill, imitant-lo, "us penseu que jo soc sosu, i para demostrarus que no es verdà us he fet aquest xiste, ja ja me partu la caixa, ja ja ". " I ahor us puc leer un tros d'una obra nogensmenys de la literatura catalana: el zoo d'en Pitus. Diu asin: Zoo den Pitus, diposit legal isbn 5673, MCMXLXXVII, printed in spain, .... us gust?? "
Després va apareixer el Cesar de Roma, amb noves propostes d'edificarxxxxx per XXXX construir xXXXx coliseum xxxxxa l'alçada dexxxx xxxxxx xxxxplantes d'alt ixxxxxxxxx xx xxx25 soterranis xxxxxxxxx xxx arquitecte imperial xxx xxxxxxxxx xxxxxxxxx xxxx xxx xxxxxx regidorius d'urbanismus xxxxxxxxxxxxxx milers de sextercis xxxx. Xxxxxxx eleccions xxxxx xx xx x x x amiguetes xxxxxxx xxxxxxx xxxxx xxxxxx. xxx xxxx Xxxxxxx xxxxxxxxx xxxxxxxx xxxxxxx xxxxxxxxx. o no.
Censurat per ordre imperial o municipal. Com està Montcadus!!
Paco a l'escenari, "la loba".
El Mestre Xavi el següent a pujar. No sé ben bé que va fer, (ell tàmpoc) però vaig riure una bona estona.
I després va arribar la música. Xavi i Juli, power guitar. Més tard es va afegir la Sandra a cantar. I després el Noel. En algun moment el Joan va tocar el saxo oi?. Ho he oblidat. Més cap el tard el Ferran i el Robert van deixar bocabadats uns quants. I finalment el piano va ser el protagonista. JA era molt tard. I vem tancar. Fins la propera. O no.
martes, 27 de febrero de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario